1952-1953 vall d'artiga de lin
Quan l'estiu esclata
amb sol dur i brillant
que asseca herbei i fulles
i tot es torna groc torrat
et desperta el cant de la cigarra
amb cant melodiós i constant
arrossegant la serra
xerrac mal esmolat
que trenca la monotonia
del temps com aturat
aire del bosc anxovat
enrarida tarda
aplomada irrespirable (...)
Viure
Jo no hi sóc
intento estar
jo no dic
intento parlar
sord
intento escoltar
cec
hi veig un xic
paralític
camino a despit
mort
aixeco el cap i el pit
no vull renunciar a mi mateix
d'altres ja m'enterren viu
amb la bota al rostre
i el cap aixafat sota l'aigua del riu
encara diuen que em volen viu
MÁS INFORMACIÓN
* Este artículo apareció en la edición impresa del Miércoles, 13 de agosto de 2003