Des que hi ha la llei anti-tabac, la meva vida de no fumadora no ha canviat. Però suposo que sí que deu haver canviat la del senyor portaveu dels Fumadors per la tolerància, que ha iniciat una gira televisiva més triomfal que la de David Bustamante.
En funció del fum, no he deixat d'anar a fer copes als bars on anava, perquè si no, m'hauria de fer abstèmia. Agafem l'exemple de dues esplèndides cocteleries de Barcelona: l'Stinger i el Harry's. L'Stinger fa gairebé els 100 metres, i els amos, en un gest que els honora, han decidit dividir l'espai en zona de fumadors i de no fumadors. La barra, doncs, està dividida per la meitat. El lloc més arraconat, allà on em solia posar amb el meu partenaire cocteler, ara és a la zona de fumadors. Naturalment, si és buit ens hi posem de tota manera, perquè el fum ens vindria igual a l'altra banda.
El Harry's és de fumadors. Però no hi deixaríem d'anar ni si el desinfectessin cada dia amb àntrax, perquè és impossible trobar bàrmans tan professionals com el Quim i el Domingo, que treballen allà. (A Barcelona, tenim poques cocteleries amb bàrmans competents. Per mi, hi ha l'Ideal, el Gimlet del Born, el Boadas o el Negroni). Així doncs, la diferència entre abans i ara a la barra del Harry's és que abans els fumadors ens deien: "¿Que us molesta el fum?", i procuraven apartar-lo. Ara no ho fan, i amb tota la raó del món. Ara, allò és un local de fumadors, si hi anem és perquè volem. D'altra banda, ara els fumadors tenen un desfici tabaquer molt més gran, propiciat, sens dubte, per l'abstinència de tota una jornada laboral mastegant Nicorette.
He pensat de deixar els còctels i dedicar-me als humils gintònics. Però no és fàcil. Fins i tot al noble bar Los Bambinos, al davant del Showgirls, hi ha un cartell que fa: "En este local, por decisión de la distinguida clientela, se puede fumar. Viva el Rey, viva Catalunya". Quina gran llei, aquesta. Sembla la de l'etiquetatge en català.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 12 de enero de 2006