La consellera Mieras porta diversos dies dient, a propòsit del rocambolesc retorn a Catalunya dels papers de Salamanca, que en aquesta història no hi ha vencedors ni vençuts. És una expressió carregada de bones intencions per tal de superar vells enfrontaments guerracivilistes. Però és una expressió finalment falsa. Perquè encara que costa de dir qui són els vencedors, de vençuts n'hi ha uns quants que salten a la vista.
Ha estat vençuda la transparència informativa. Encara és hora que algú expliqui perquè una operació així ha trigat dotze dies, perquè calia passar per Madrid, perquè era tan insegur fer el trasllat de dia, perquè ningú no havia de saber-ne res, ni la mateixa consellera, avisada a les sis del mateix matí de la recepció. ¿Tan amenaçats vivim? ¿Per qui?
Ha estat vençuda la confiança que hauríem de tenir en els experts. Encara el dimarts es parlava de 507 caixes, quan n'han arribat 500, les que va decidir ben a última hora la comissió mixta. "La resta" -els documents de privats i de les persones jurídiques- arribarà en un "pròxim" trasllat, del qual es desconeix la data exacte.
Han estat vençudes les formes de la legalitat. No és de rebut que una institució suposadament democràtica com és un ajuntament pugui oposar-se a l'aplicació de la llei arribant a treure al carrer la seva policia local per escarnir la nacional. ¿Una acció com aquesta queda impune davant la justícia?
Han estat vençuts el sentit comú i la valentia. Pitjor: ha estat vençuda l'última cosa que es pot perdre a la vida, segons deia Tarradellas: el sentit del ridícul.
Descansin en pau els papers a Sant Cugat. Potser als lligalls d'ara caldrà afegir-ne aviat uns quants més que conservin memòria del cúmul de despropòsits d'aquests darrers dies. A veure si així arxivem d'una vegada per totes un expoli de la intel·ligència que dura des de fa gairebé 70 anys.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2006