I ara què ve?: Costumari per a nens i nenes
Mercè Anguera
Il·lustracions de Cristina Losantos
La Galera
Barcelona, 2005. 42 pàgines
Cançoner infantil: Les millors cançons de la nostra tradició popular per a nens i nenes
Il·lustracions de Noemí Villamuza
RBA-La Magrana
Barcelona, 2005. 192 pàgines
Recuperar i difondre la tradició, amb edicions de nova factura que aportin algun punt de vista o element que n'incrementi la comprensió, és un exercici que hauria de ser habitual a la literatura. Fa força anys que no apareixia un llibre que expliqués les festes populars de la nostra cultura als infants. Pel subtítol, pel contingut i per l'estructura que presenta I ara què ve? és un llibre de coneixements que, amb claredat, explica les festes més nostrades, algunes de les quals, i ens n'adonem aviat, pateixen una enorme pèrdua de popularitat, però gràcies al punt de vista i a la manera com se'ns fa arribar la informació esdevé també una obra d'imaginació. Es tracta de 16 celebracions narrades en primera persona per una nena, amb la lògica pròpia d'un infant. S'hi conten anècdotes senzilles i simpàtiques, en les quals pren part el món de la protagonista (la família, el barri...), un aspecte que les fa més properes al lector: les pot acabar llegint totes com un recull de contes breus que acaben sempre amb la fórmula del "I ara què ve?", que convida a passar pàgina i a conèixer una altra festa. Tot i tractar un tema molt conegut per als infants, és un llibre original, diferent al que hi havia fins ara, per la forma i el punt de vista a l'hora d'explicar les coses. Les excel·lents il·lustracions de Cristina Losantos, tan centrades en la recerca del detall, casen molt bé amb el text i reflecteixen de manera precisa l'atmosfera de les festes narrades. Juntament amb la composició i l'enquadernació tan acurades, en fan un immillorable llibre de regal.
Més habitual, en canvi, és la publicació de cançoners infantils, i encara més d'ençà que els més petits han començat a ser tinguts en consideració pel món de l'edició: són múltiples els productes que tenen l'objectiu de dotar de recursos a pares i educadors. Aquest Cançoner infantil que avui comentem és comparable a I ara què ve? pel que fa a la publicació acurada, a l'aspecte, al contingut -amb informació de procedència popular- i a les illustracions de Noemí Villamuza -una autora també de primera fila-, però si entrem a fixar-nos en els detalls, hi ha diversos elements que l'allunyen de l'originalitat i de la idea d'aportar un valor afegit al material popular, al contrari del que la seva aparença atractiva sembla donar a entendre. D'entrada, el Cançoner infantil és el que és i no enganya: un recull extens de nanes i cançons populars. Però no va més enllà. Com passa incomprensiblement en molts cançoners, s'hi troba a faltar la partitura de les cançons, així com una classificació temàtica de les mateixes, tractant-se, com és el cas, d'un recull força extens. El més greu, i que malbarata un esforç tan important per a l'edició d'una obra semblant, és que en cap de les cançons, ni en un possible apèndix, se n'anomena la procedència, ni tampoc l'autoria en les peces que tenen autor conegut. No s'ofereix tampoc informació sobre el nom de la persona o grup que ha elaborat el recull. Un treball d'una presentació impecable, desacreditat per detalls que ajudarien a donar un valor afegit i de qualitat al producte final, i a convertir-lo en un llibre de capçalera, tal com passa amb I ara, què ve?
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2006