El passat 31 de desembre, Francis Martens, antropòleg i psicoanalista, va publicar al diari Le Monde un article en què denunciava un altre complot eclesiàstic que havia passat desapercebut. Hi deia monsieur Martens que fins al 1970 l'esglèsia catòlica havia celebrat el dia de Cap d'Any la festa de la circumcisió de Jesús i que ara aquesta circumcisió havia passat a la història. I que això era, literalment, un "parricide symbolique, un désaveu de filiation". No parlar de circumcisió era escamotejar l'origen jueu de Jesucrist, etcètera, etcètera. M'assabento de tot això mentre volo cap a París el dissabte 14 de gener. Fa un dia claríssim i sota el cel blau l'estesa de neu dels Pirineus brilla encegadora. A l'altra banda, els pobles i ciutats de França, els rius i les carreteres, els boscos i més muntanyes. I me n'assabento a Le Monde d'avui a través d'un article que, amb el títol de La verité sur le Saint-Prépuce , escriu monsenyor Alain Planet, bisbe de Carcassona (Aude), en resposta a Martens. És un article brillant i ple de sentit de l'humor. El bisbe hi repassa la història de les celebracions de Nadal i comença ja discutint a l'antropòleg això del Cap d'Any litúrgic, dient-li que, en l'antiguitat cristiana, l'any començava en dates ben diferents segons els llocs i les èpoques, per l'Anunciació, per Pasqua, per Nadal...per acabar fixant-se, litúrgicament parlant, en el primer diumenge d'advent. Després li explica que, quan la festa del primer de gener apareix al calendari, al segle VII, s'anomena simplement Octava Domini (octava del Senyor), o bé Natale Sanctae Mariae (nativitat de la Mare de Déu). De moment, res de circumcisions, doncs. Em començo a divertir. Sembla que la menció concreta a aquest fet no apareix fins a tres segles més tard, i el bisbe de Carcassona cita un tal Gavanti que, a començaments del segle XVII, diu: "La fête de la circomcision e Christ est récente et les antiennes se trouvent être celles de la Vierge Marie". O sigui, addueix el bisbe, que malgrat ser la festa de la circumcisió, les antífones que es canten són les de la Mare de Déu. La catòlica França, la filla gran de l'Esglèsia, passa sota meu, il·luminada per un sol que li fa brillar qualsevol superfície prou llisa. Riu cabalós, canal endormiscat, cinta d'asfalt de les carreteres. I com que, per sort, les senyoretes d'Ibèria no ens venen a atabalar amb cap safata pudegosa, continuo llegint el bisbe Planet. Va ser el 1960, i no pas el setanta, que es va suprimir la festa i la circumcisió va ser substituïda simplement per la que s'anomenà Octava de Nadal, i, per tant, el culpable no va ser Pau VI, com monsieur Maetens voldria, sinó Joan XXIII, cinc anys abans de la reconciliació conciliar amb els jueus. I Pau VI el que va fer, el 1969, va ser tornar a proposar la Nativitat de la Mare de Déu com a festa d'aquesta octava de Nadal, amb la intenció d'acostar la litúrgia romana a les litúrgies orientals que tenen totes una festa mariana en aquestes dates nadalenques.
"L'any 1960 es va suprimir la festa i la circumcisió va ser substituïda per la que s'anomenà Octava de Nadal"
L'avió comencá a baixar lentament. Cada cop es veuen més a prop els camps, els claps de roures i pícees, els pobles que fan la corona de París. Casetes arrenglerades amb els jardinets en repòs, blocs dels HLM; embassaments de reserva d'aigua. Ens acostem a Orly. La temperatura a París és d'un grau, ens diu el comandant per l'altaveu, i el dia és clar, cosa que ja sabem. Veig, al fons, la torre d'atzabeja de Montparnasse i, més al fons encara, la torre Eiffel, pintada d'un gris de pit de tórtora. El sentit de l'humor del bisbe de Carcassona es desplega en el paràgraf final: "M. Martens té una fixació amb el (sant) prepuci, i l'Esglèsia li proposa el benaventurat úter on ha estat concebut el Salvador del món". I cita Lluc (11, 27): "Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar...". Cal dir que les nostres entranyes venen consignades en francès com a úter , però és igual. Un úter contra un prepuci, ve a dir el bisbe, no creuen que, si ens hem de moure entre aquestes menuderies, encara hi ha classes? I acaba fent de bisbe, és clar, continuant la citació de Lluc: "Més aviat sortosos els que escolten la paraula de Déu i la guarden". No puc deixar de pensar que a Carcassona tenen un bisbe savi i divertit. Aterrem plàcidament.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2006