La Pepita Macau (Palau-Saverdera, 1914) estudiava magisteri a l'Escola Normal l'any 1931. Aquell 14 d'abril no hi va haver classe. "Recordo que ens van dir: 'És festa, perquè s'ha proclamat la República". Per celebrar-ho, ella i les seves companyes de classe van decidir anar a ballar sardanes. La diversió va durar fins tard. "Quan vaig tornar al convent de les dominiques, on m'estava com a pensionista, les monges em van sermonejar". Per a la Pepita aquell va ser un dia de festa i alegria, però les monges "estaven preocupades perquè es pensaven que incendiarien el convent, jo els vaig assegurar que no els passaria res".
Ella i les seves tres germanes van estudiar per ser professores, com el seu pare, el pedagog Isidre Macau. Acabats els estudis, va ser professora a la innovadora escola Montessori. Després de la Guerra Civil, però, va venir l'exili a Anglaterra. Per a Pepita Macau, que no va poder tornar a trepitjar una escola fins després de la mort de Franco, els anys de dictadura van significar un retrocés molt important en tots els aspectes. "Durant la República va ser una puixança de tot, llàstima que durés tan poc".
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de abril de 2006