Mariona Font
D'Aram
K industria
El disc enclou una agradable sorpresa: la guitarra omnipresent i expansiva d'un Toti Soler en estat de gràcia (també toca el baix i les percusions) inundant un enregistrament en què destaca en tot moment la càlida i propera veu de la cantant Mariona Font, la sorpresa agradable del plàstic, interpretant un grapat de cançons d'autèntica envergadura. Poemes de Narcís Comadira, Mercè Rodoreda, Gabriel Ferrater o Maria Mercè Marçal, musicats per la pròpia Font, es tracten d'igual a igual sense problemes amb cançons escrites pel guitarrista i una versió magnífica (tot i que excessivament continguda, li falta escabellar-se una mica en aquest tema) de l'etern Volver a los diecisiete de Violeta Parra (l'única cançó del disc cantada en castellà). Un disc magnífic que obre infinitat de propostes cap al futur.
M.J.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 15 de junio de 2006