La productora Gestmusic ha tornat a desembarcar a TV-3 amb l'enèsima variació sobre el mateix tema. Ara, el concurs de karaoke produït pels ex trincaires no es titula Lluvia de estrellas ni Operación Triunfo, sinó Cantamania, i l'autonòmica l'emetrà durant tot l'estiu, de dilluns a divendres, just abans del Telenotícies Vespre. L'espai és una barreja dels xous televisius protagonitzats per aspirants a cantant i dels programes que exalten el sentiment de pertinença a un col·lectiu, per la via que sigui. Exemples d'aquests darrers productes n'hi ha un munt als mostraris de les cadenes. És el cas del Gran Prix, presentat a La Primera per l' incombustible Ramón García, on els concursants a base de patacades reivindiquen els orígens, o el d'aquell històric Som i serem, que conduia Carles Cuní a TV-3, que es caracteritzava perquè les forces vives de cada poble anaven a Sant Joan Despí a explicar les excel·lències del seu.
En fi...Cantamania, que dirigeix Tinet Rubira (el mateix director d'Operación Triunfo), surt del plató i viatja per Catalunya, en principi buscant veus. Les millors, després de passar per la gala dels dijous a Barcelona (que TV-3 oferirà a partir del 20 de juliol), nodriran possiblement el catàleg de Gestmusic, que n'ha de menester una pila pels seus nombrosos programes d'entreteniment musical, especialitat de la casa. Però, de pas, el concurs treu les càmeres autònomes al carrer, fa parlar la gent i intenta compondre la idiosincràsia de cada indret. Tot plegat, tant l'espectacle -les actuacions, amb públic, són a l'aire lliure, des d'un escenari, inspirat en la marejadora psicodèlia dels setanta-, com les entrevistes al carrer, se serveix amb un to estiuenc, de festa major. Una altra especialitat de la factoria Gestmusic.
Donen la cara per aquest pseudoinvent dos presentadors que tanquen el cercle d'aquesta mena d'Operació karaoke, perquè han sorgit precisament de realities musicals: l'Àlex va pertànyer a l'escola d'Operación Triunfo, i la Roser procedeix de la competència directa, de Popstars. Tots dos animen el sarau i s'afegeixen a les interpretacions dels concursants, cantant i ballant amb ells.
Cantamania és una d'aquestes propostes que li soluciona l'estiu, a l'autonòmica. No deu resultar massa cara -el xou el protagonitzen aficionats que no cobren un euro-, omple la mitja hora abans del Telenotícies Vespre, ocupada la resta de l'any per l'informatiu, i a més dóna per una gala televisiva setmanal, els dijous en prime time. ¿Què més es pot demanar?
Pel que fa pròpiament al programa, a destacar un càsting transversal quant a edat, sexe i procedència -tot i que es primen els participants nascuts a la localitat-, sense obviar els frikis, abundantíssims al cartell. Amb tot, l'única novetat d'aquest nou Cantamania té a veure amb el tractament del llenguatge audiovisual. Per sort, el teleespectador no ha d'aguantar la interpretació de les cançons senceres, sinó que hi ha una feina de cuina important. En la fase de muntatge es trien els fragments més divertits, marcians -com el lliurament de premis: una placa amb un ruc a la millor cançó en català o amb un toro, a la millor en castellà- o que sobresurten, transgredint l'ordre d'actuació i inserint, a conveniència, imatges del públic -adient la d'un senyor granadet de Figueres seguint amb els llavis la lletra de Rosó, mentre l'entonava l'aspirant Glòria-, així com de les filmades durant el reportatge de carrer.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de julio de 2006