A Catalunya, el curs polític s'assembla cada cop més a una telenovel·la. Ja se sap que a la política sempre hi ha hagut actors principals, secundaris i figurants, amors i adulteris, intrigues familiars i trames paral·leles, però mai com a l'era del tripartit s'havien orquestrat amb tanta eficàcia per tenir-nos a tots enganxats. Potser -vés a saber- les seves aparicions al costat dels personatges de l'impagable Polònia els han fet creure que són actors de debò, però el cert és que, en aquest final de temporada, el suspens i l'emoció han competit de tu a tu amb telenovel·les com El cor de la ciutat o Mujeres desesperadas. La foto de Mas i Zapatero, les invectives de Rajoy i la Cope, l'aprovació de l'Estatut o la ruptura del tripartit han sigut alguns dels moments de més audiència i ens han preparat per a l'episodi final: convocatòria d'eleccions, misteri de si Maragall es presenta o no i, a última hora, l'anunci de comicis per Tots Sants. Això no ho superen ni els guionistes de Ventdelplà.
La prova d'aquests aires de telenovel·la és que la propera temporada promet moltes més intrigues i aventures. De moment, com fan les sèries nord-americanes, abans d'acomiadar-se ja ens n'han donat un tast per fer-nos salivera. Sabem, per exemple, que un personatge fins ara a l'ombra agafarà protagonisme -José Montilla- i que els seus detractors li retrauran que parla un català no del tot correcte. També es veu a venir que durant la campanya electoral sorgirà l'origen andalús d'aquest nou personatge, i que a partir d'aquí el debat amb els seus rivals se centrarà en la mare de tots els conflictes: a veure qui la té més llarga, la catalanitat.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 27 de julio de 2006