Avui molta gent haurà de pagar dinars i sopars després d'haver apostat per un determinat resultat electoral. La febre de la porra que, dies abans de les eleccions, ha animat els domicilis i els llocs de treball mantindrà viu un gremi de l'hostaleria que ja fa temps que inclou els àpats postelectorals a la mateixa categoria dels sopars nadalencs. Se sol dir que l'endemà de les eleccions tothom ha guanyat, però no és veritat. Els que segur que guanyen són els restaurants, que s'omplen de gent que ha de liquidar deutes basats en la seductora temptació de l'aposta política. Les estimacions demoscòpiques que han precedit l'1-N no eren innocents. Amb les mateixes dades, es pot arribar a conclusions diferents i encara trigarem uns dies a saber els detalls del paisatge dels pròxims quatre anys.
Que els especialistes en estimacions parlin de cuinar les enquestes és sintomàtic. En un país genuflexe davant de la nouvelle cuisine , la política s'empelta dels procediments més gregaris i, amb aquella alegria, escumeja, desconstrueix, escabetxa i, sobretot, redueix el sentit pluridireccional del vot. En mans de qui respecta la tradició, el coneixement, la llei dels ingredients i el sentit comú, el resultat de l'estimació té elements pedagògics d'alta qualitat cívica. En mans de qui avantposa l'egolatria tendenciosa per obtenir un rendiment mediàtic fugaç i pirotècnic, són un pur disbarat.
De cara a properes eleccions, seria bo canviar el nom de la cosa i mantenir intacte la grandesa de la paraula estimació, que prové d'un substantiu llatí que significa 'acte d'estimar'. Però veient com les estimacions han estat tractades pels directors de campanya, pels propis candidats i per part de l'opinió pública, hauríem de buscar una paraula que, en comptes d'inspirar-se en dos verbs tan respectables com estimar o jutjar, derivessin de menysprear i manipular.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de noviembre de 2006