Els que vulgin una imatge més sinistra, perversa i eròtica dels Borja que la de la pel·lícula d'Antonio Hernández, que sigui més propera, diguem-ne, a la llegenda negra, tenen al seu abast l'estupend còmic sobre la família que han creat Alejandro Jodorowsky i Milo Manara. Dividida en quatre àlbums, dels que han aparegut ja dos (Sangre para el papa y El poder y el incesto, dos títols eloqüents), publicats per Norma Editorial, la història s'inicia amb una visió de Savonarola de l'espasa de Déu endinsant-se a la ciutat de Roma i escampant rius de sang. El relat continua a les dependències papals del Vaticà amb un Innocenci VIII decrèpit a qui el cardenal Roderic de Borja, el seu futur successor, subministra joves per sangrar-los i així injectar nova vida a las venes del vell pontífex. Aquesta imatge vampiresca del papat dóna la mesura de per on van els trets de Jodorowsky i Manara, que mostren uns Borja despietats, llibertins i mafiosos.
La mala bava i el tremendisme quasi surrealista de Jodorowsky -una borsa plena de penis tallats, monjos que es delecten amb un desmembrament, una crucifixió col·lectiva-, al cap i a la fi antic colega de Topor i Arrabal, contrasten amb el traç delicat i preciosista del dibuixant Manara, que a la Roma del Renaixament i a les orgies dels Borja -descrites amb minuciós detallisme de miniaturista- troba un temps i un espai ideals per als seus formosos i sensuals nusos, la seva imagineria sadomaso light, els seus èxtasis femenins, les seves escenes lèsbiques (Lucrècia i Júlia al primer àlbum) o heterosexuals (el formidable coit de la mateixa Lucrècia i el seu germà Cèsar: aquí no hi ha ambigüitat en les relacions entre els germans).
Hi ha una gran bellesa a les vinyetes de Manara: arquitectures -impressionants els dibuixos de les estances papals-, vestimentes -meravellós ús del roig cardenalici-, rostres que són a la vegada angelicals i malvats (Lucrècia és retratada com una Venus boticcelliana depravada i de nas arromangat). Inclús els moments de major violència no deixen de tenir una plasmació estetitzant en el llapis de l'autor d'El click: el moment que Cèsar Borja allanceja un toro al vell Coliseu, copiat de la imagineria de Sant Jordi matant el dragó, o l'atroç escena en la qual el diabòlic esbirro del papa assessina d'un mateix cop Madeleine de Gonzague, embarassada de vuit mesos, i el seu amant.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de noviembre de 2006