El sopar de la senyora Nebrera ha aixecat una bona polseguera, així començaria l'auca de la política catalana de darrera hora. El PP, el partit que ella representa al Parlament encara que en qualitat d'independent, s'ha enfilat per les parets. Francesc Vendrell ha demanat a la diputada que aprengui "cultura de partit" i s'abstingui de convocar sectorials en el futur. L'excusa de l'entaulada era la presentació de l'espai de debat cibernètic www.alternativadegovern.cat. És clar que per això potser no calia que Nebrera fes un discurs d'una hora i mitja posant a caldo els partits ("estan podrits", va assegurar en un moment, si no d'originalitat, sí d'inspiració). Veurem en què acabarà això. De moment, sembla una traslació a les coordenades catalanes del frec a frec local entre Esperanza Aguirre i Ruiz Gallardón, que tant joc ha donat al comentarisme polític capitalí. Es fa difícil de dir qui seria qui en aquest cas, però qualsevol paliatiu a l'anastèsia general subministrada pels 100 dies de Montilla s'ha de donar per bo. El got mig ple. Sempre.
Ara, aquí ens i nteressen aspectes més col·leterals. Per exemple, el preu del sopar: 50 euros. Tractant-se del Majestic, està molt, però que molt bé. Al bar, prenent-te un parell de bloody-mary amb algú, ja te'ls hi deixes. I si després te'n vas a sopar al Drolma, aleshores prepara la bossa i l'esperit, perquè els dos s'enfilen ràpid. De manera que cal deduir que el sopar de la Nebrera devia de ser càtering, la tècnica més eficaç i consolidada per fer que 400 persones mengin fred alhora. Pel que fa al nou portal d'Internet, al matí s'hi llegien moltes crítiques a la llengua única emprada, el català, i al domini .cat, considerat "independentista" per molts, mentre d'altres se les havien amb el nivell lingüístic deficitari, recomanaven els serveis d'un corrector i es queixaven indignats que el sistema operatiu no reconegués accents ni eles geminades. A la tarda, la majoria d'aquestes crítiques havien desaparegut de la pàgina. I també havia estat corregida una frase de la diputada on afirmava que "els mitjans de comunicació es legitimen en el servei a l'opinió pública", Corregir és legítim.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 15 de marzo de 2007