La pluja de fang de l'altre dia va coincidir amb el moment més actiu de la campanya electoral. A molts municipis de Catalunya hi va caure un doll d'aigua bruta que va afectar la roba estesa i, sobretot, els cotxes. En principi, no semblava que fos tan bruta, però l'endemà els negocis de neteja-cotxes van fer l'agost amb una assistència massiva de conductors al volant d'uns vehicles arrebossats d'esquitxades de pols de color merda d'oca.
Tot fent cua en un d'aquests túnels de neteja, mentre esperàvem torn, un conductor-filòsof amb ganes de xerrar va fer un paral·lelisme prou assenyat entre el fang i la campanya. Va dir que les eleccions haurien de ser, com la pluja, una bona notícia. En el cas de l'aigua, regula els cicles més saludables de l'ecologia, influeix positivament en l'agricultura, revitalitza la naturalesa i, a les ciutats, fa una neteja necessària que després apreciem en l'aire que respirem. "És el mateix efecte que haurien de produir les eleccions", va dir l'analista-automobilista: renovar missatges, revitalitzar territoris eixuts i netejar la brutícia acumulada durant la legislatura.
Per desgràcia, de la mateixa manera que sovint cau una cortina d'aigua bruta que fa més nosa que servei i que provoca un mal humor col·lectiu justificat, la campanya electoral també fangueja i converteix el que hauria de ser positiu i saludable en una forma perllongada de populisme desagradable. Llàstima que, en política, no hi hagi una indústria de túnels de neteja on el ciutadà pugui, a canvi d'una quantitat mòdica de diners, treure's tota la ronya retòrica i les promeses per incomplir i tornar cap a casa amb un somriure i un ambientador amb fragància de pi penjat al retrovisor.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 24 de mayo de 2007