Mig segle del primer 600 sortit de la Seat de la Zona Franca. El símbol del desarrollismo, la icona perfecta del benestar generat pels plans d'estabilització. No hi havia llibertat de pensament, però sí s'estrenava la de desplaçament. El règim no n'era conscient, que la segona llibertat acabaria portant la primera. O potser sí, vés a saber. Per exemple, el 600 va acabar amb les demostracions sindicals del Primer de Maig, festivitat de "San José obrero". Tret d'aquesta, no hi havia cap altra festa dedicada als treballadors. Així és que moltes empreses organitzaven xeflis amb les seves plantilles al complet.
Es llogaven autocars per anar a dinar al Montseny o a un poble de la costa i a mitja tarda, tothom cap a casa, que l'endemà tocava treballar (els dissabtes eren laborables). La tornada d'aquelles excursions tenia clares funcions alliberadores després de l'àpat ben regat. Es feien bromes de feina, es criticaven els jefes més o menys obertament i es cantava allò de "Señor conductor acelere". El món d'ahir.
De sobte, el 600 va posar a l'abast de molta gent la costa i el Montseny. I amb els geogràfics també s'eixamplaven els límits mentals. Per exemple, va ser el cotxe amb el qual van aprendre a conduir les dones. Si rarament s'havia vist un milqui o un gordini pilotat per una senyora, el 600 va ser pres a l'assalt pel gènere femení. Tot això anunciava els grans canvis socials i familiars dels anys següents, encara que ningú n'era del tot conscient.
Potser ara estem tancant el cicle: també és coincidència que el mig segle de l'utilitari coincideixi amb les noves mesures anunciades pel Govern de gravar amb més impostos els vehicles que més contaminin. El 600 contaminava molt, però va refrescar extraordinàriament l'ambient. I des del punt de vista sindical, jo diria que va tenir molt a veure amb la introducció al país del concepte "cap de setmana".
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 28 de junio de 2007