Túnels
Roderick Gordon /Brian Williams
Empúries
446 pàgines. 16 euros
La invenció de l'Hugo Cabret
Brian Selznick
Cruïlla
534 pàgines. 20,50 euros
Túnels, de Roderick Gordon i Brian Williams, és l'enèsima obra de caire fantàstic proclamada com a hereva de la sèrie Harry Potter i candidata a succeir-la. Res tan lluny de la realitat. Túnels, la primera obra dels autors adreçada a infants i joves, té les virtuts d'algunes de les diverses sèries que ens han arribat els darrers temps -entre les quals hem descobert peces i autors destacables- com ara la consecució d'aventures que fan de bon llegir, però també els seus defectes, com ara l'excés de descripcions, una literatura gratuïta que omple pàgines de paraules supèrflues, i uns preàmbuls lents i extensos, i les etiquetes que tantes obres estrangeres porten a la solapa: el nombre d'exemplars venuts i de traduccions a altres llengües i els drets per a una propera pel·lícula. Traduït per Josep Alemany i Àlex Gombau, Túnels narra el descobriment per part d'un pare i un fill, afeccionats a les excavacions, d'un món subterrani que és una mena de mirall del nostre, alhora que un món hostil. Entre d'altres, la separació entre les forces del bé i les del mal, tan típica del gènere, també grinyola i esdevé ambigua.
Tot el contrari és La invenció de l'Hugo Cabret, del jove autor i il·lustrador americà Brian Selznick, que arriba al nostre país de puntetes, tal com va arribar el primer llibre de Harry Potter, i pot succeir-li el mateix. El temps i els lectors ho diran, tal com van fer amb el jove mag, que elevaren a la categoria reina i que el portaren a trencar motllos i prejudicis lectors, i no les grans campanyes publicitàries que donen suport a algunes obres, tot desprenent un cert tuf de suspicàcia. La invenció de l'Hugo Cabret, traduïda per Josep Sampere, és una obra agosarada i innovadora, alhora que precisa i rodona en el seu desenvolupament. Quan el lector obre aquesta gruixuda obra se sorprèn que moltes de les seves pàgines siguin com fotogrames d'una pel·lícula -284 il·lustracions per ser exactes- i que no li calguin infinites hores per arribar a la pàgina 525. Potser les hores li caldran per embadalir-se davant els detalls i la seva realització. Tampoc sabrà si es troba davant d'un àlbum il·lustrat, un còmic, una novel·la, o una pel·lícula. L'obra ho és tot alhora. La il·lustració no es contraposa amb el text sinó que es combinen i s'alternen, essent l'una continuació de l'altre i a la inversa. El llibre és protagonitzat per l'Hugo, un orfe -moltes de les grans novel·les infantils els tenen com a protagonistes: Harry Potter, Matilda, Tom Sawyer,...- que hereta del seu pare l'afició per la reparació dels rellotges i un autòmat incomplet que voldrà arranjar. L'Hugo malviu entre els murs d'una estació de trens, i manté a l'hora tots els rellotges de l'estació. Quan el descobreixin un vell d'una botiga de joguines i una noia, res serà el mateix.
Un estrany dibuix, una clau, un quadern de notes i un autòmat són les claus d'un misteri elaborat. En ella no hi ha res de casual. Tant el continent com el contingut s'uneixen per explicar una història màgica, d'intriga i acció, narrada amb una enorme precisió, tot combinant a la perfecció les seqüències d'imatges, les fotografies de pel·lícules i la literatura. Una obra que acaba essent un homenatge a un dels primers cineastes, Georges Méliès, i que es pot qualificar de mestra. S'allunya de qualsevol tipus de narració tradicional, i esdevé un exercici d'estil i de tècnica literària que potser no trencarà tantes llances a favor de la lectura com Harry Potter, ni farà esclatar tants prejudicis lectors, però si que obrirà noves vies en la literatura.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de diciembre de 2007