L'originalitat de la joia assoleix dimensions poc freqüents en el treball d'Annamaria Zanella (Padova, 1966). A les seves mans, materials pobres com el ferro, el vidre, la fusta, el coure o les resines sobrepassen els seus límits de rudesa per la seva condició de delicats monuments a la tradició constructivista on el pensament i la intuïció són guia i fil conductor. A Klimt02, Zanella ha desplegat arquitectures desintegrades en ambigus volums; espirals daurades, ponts, petites places i camins tortuosos són transports cap a la supèrbia seguretat dels materials més excelsos, l'or, la plata, el titani, que capturen de manera sublim la tensió biològica de les formes orgàniques des de la imaginació. L'origen i misteri de la naturalesa no existeix si no és en la ment del poeta, de l'artista que té l'oportunitat d'observar les últimes fases del seu naixement i és capaç de transformar-les en dia i nit, ombres i brillantor, dolor i celebració. Les agulles, anells i collarets creats per Zanella despullen la joia de la seva condició d'ornament i l'eleven artificialment fora del temps, com un objecte bell que ha sobreviscut entre les runes d'un món destruït.
Annamaria Zanella. Klimt02 Gallery. Còrcega, 317, principal 2a. Barcelona
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de diciembre de 2007