Abans que aparegués la nouvelle cuisine les postres solien ser el plat més enginyós d'un bon àpat, allà on els materials primigenis es combinaven d'una forma més rara i fantasiosa. Els colorants naturals hi feien de les seves, les pellofes es transmutaven en llaminadures, l'ou en or vell i la fruita en pedreria confitada. Immers en aquesta vella tradició i, també, en la més transgressora de l'objecte surrealista, Muu Blanco (Caracas, 1966) proposa uns curiosos exercicis de moderna rebosteria mental a la sempre inquieta Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès. Amb objectes trobats, bocins de coses i bestieses que pul·lulen per l'espai, souvenirs, joguines i deixalles plàstiques, tot ben amanit amb pèls humans a dojo que confereixen un aire sexual i antropomorf, Blanco conforma un bestiari mitològic del món actual globalitzat, on tot és més fragmentat que mai. Els objectes méchants de l'artista veneçolà, convertits en esfinx, grius, centaures i unicorns postnuclears, són flaixos de conglomerats d'imatges i sensacions a les que estem empesos constantment, a partir del cine, la publicitat i els mitjans de comunicació, barrejats amb les nostres obsessions més secretes. I a pesar de tot, són atractius, malgrat la seva inquietant monstruositat -com els Freaks de l'entranyable film de Tod Browning- perquè estan plens d'un corrosiu sentit de l'humor i d'una tendresa infantil, ja que no deixen de ser joguines, tot i que més aviat malèfiques.
Modernismo Anacrónico '08. Galeria Sicart. Carrer de la Font, 44, Vilafranca del Penedès. Fins al 21 de juny
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 12 de junio de 2008