Això és (i no és) Allò
Jesús Tuson
Ara Llibres
104 pàgines. 15 euros
Està amb l'aigua al coll. És una formigueta i una cotorra. Carreteres congestionades i autopistes de la informació. I...tot un llegat infinit dels grecs a l'abast de tots sense que calgui saber un borrall de poesia, lingüística o filosofia. Parlem amb figures retòriques a tort i a dret, amb vocació persuasiva i economia lèxica, apel·lant els coneixements que compartim. És una pràctica social molt productiva i no necessita esforços d'interpretació. Jugant amb la versemblança entre coses diferents, fem la llengua més flexible, i més lleugera, evoquem relacions estètiques i provoquem emocions escurçant el camí per als nostres propòsits comunicatius.
El professor de lingüística de la Universitat de Barcelona Jesús Tuson (València, 1939) ens en parla a Això és (i no és) Allò. La invasió de la metàfora?, amb el rigor i l'amenitat a què ens ha acostumat amb la saga de llibres d'assaig de divulgació sobre poètica, escriptura i ciències del llenguatge. Precedit per El luxe del llenguatge, Mal de llengües, un best-seller autèntic, Una imatge no val més que mil paraules, i d'altres, el nou títol obre la porta a la metàfora i hi deixa passar al·legories, analogies, eufemismes, sinestèsies i catacresis... Sense renunciar a fer-nos-en conèixer els fonaments teòrics, ens ensenya distretament com fem les figures estilístiques, què en fem i com funcionen en la llengua de cada dia, en la publicitat i el periodisme, la informàtica, la genètica o lingüística.
Amb Tuson, sabrem més de la nostra capacitat de travar missatges amb significats connotats, per processos d'abstracció -el moll de l'os de tota metàfora. Uns processos que surten sols per fer interpretacions més enllà del que diem, i dir-ho amb contundència i riquesa de matisos. Ens explica les operacions metafòriques basades en analogies entre conceptes independents, que comparem mentalment per poder-ne bescanviar uns per altres, si compartim el context cultural, social i lingüístic. Sense ser -ni pretendre-ho- un tractat sobre trops, el nou assaig de Tuson és un text de referència, seriós i entretingut, sobre les figures que canvien el sentit dels mots per vestir-los amb sentits figurats. Sobre la nostra capacitat, sovint ignorada, de construir les incomptables metàfores corrents incrustades en les llengües, amb què designem conceptes amb mots manllevats d'altres conceptes (rínxols d'or, peu de la muntanya, coll d'ampolla, lligar caps, cop de timó, vi afruitat...). Els dotze apartats del llibre combinen les explicacions sobre aquest pa de cada dia que són les metàfores amb una densitat d'exemples per temes (futbol, enologia, informàtica) o per fonts metafòriques (parts del cos, malalties, animals), que arriba a aclaparar-nos però que il·lustra a la perfecció l'encaix del joc entre sentits rectes i literals i sentits figurats. També l'encaix entre els significats reals i els que es volen amagar (bomba amiga, servei d'intel·ligència, reajustament de plantilla).
Havent-lo llegit, veurem que no parem de fer metàfores, espontàniament i col·loquialment, que són un tresor acumulat amb paciència secular que resol a la perfecció les urgències denominatives de les realitats emergents (antivirus, xarxes, servidors i portals), i també que ens estalvia la feina feixuga d'haver d'inventar paraules per a tots els objectes i conceptes, reals i abstractes, existents.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 3 de julio de 2008