De forma cíclica, l'establiment familiar dels Ramon es renova. I ara, el neoclassicisme un pèl distant, de bon gust assegurat, deixa pas a la mescla eclèctica i més atrevida de vell i nou, com la cèlebre revista de Santiago Segura, dirigida per Romà Jori i Feliu Elias. Al flamant showroom, un mòbil africanitzat de Moisès Villèlia fa companyia a una estarrufada calaixera rococó plena de coloret, mentre una estela granítica d'Anish Kapoor recolza l'ombra sobre una arca gòtica a la vista d'un conjunt de caparrons de Manolo, Clarà i Gonzàlez que vesteix una discreta prestatgeria estil Norman Foster. Però no tot han estat renovacions al carrer de la Palla; l'elegant galeria adjacent dedicada al col·leccionisme continua intacta, perquè llueix com al primer dia. Simplement s'ha ampliat una miqueta amb una sala a peu pla que li fa de cripta.
I per mullar la nova posada de llarg, Artur Ramon presenta dibuixos i pintures de Josep Guinovart fetes als anys cinquanta; quan l'artista encara no s'havia decidit per la pintura gestual amb influències del pop, sobretot de Robert Rauschenberg. De fet, a mitjans del segle passat, Guinovart no era pas l'únic que pintava fent un mix entre el romànic i Picasso: els dos referents que tenia més a prop per ser modern. D'això Àlex Mitrani en va fer una exposició titulada Utopies de l'origen al desorientat Palau Moja. Al Guinovart d'aquesta època també s'hi deixa veure, sobretot als dibuixos, la pagesia castellana de Rafael Zabaleta -protegit de l'Ors- i, en els olis, els paisatges amb "cases cegues" de Roger de La Fresnaye, a la manera del també desaparegut artista i escriptor Josep M. de Martín.
Guinovart anys 50. Artur Ramon Art. Palla, 23, Barcelona. Fins al 15 de novembre
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 9 de octubre de 2008