Un tema recurrent dins de la creació contemporània és la cultura de l'alteritat. L'Altre cultural i/o ètnic en el nom del qual l'artista compromès lluita. Existeixen precedents del paradigma de l'etnògraf en l'art modern, sorgits en les files del surrealisme dissident (Bataille), l'art brut (Dubuffet), el moviment de la négritude (Aimé Césaire), fins i tot l'expressionisme abstracte. En l'actualitat, l'artista/etnògraf (que fuig del factor inconscient) aspira també a una distància crítica que el converteixi en lector d'una cultura (una altra) com a text. L'artista Tere Recarens ni s'ho planteja. El seu discurs és una mena d'egotisme.
Com sol fer en la seva obra, part del joc de paraules que es produeix amb el seu nom, en aquesta ocasió en la llengua de l'ètnia majoritària de Mali, els Bamanan o Bamara (tere expressaria un tipus de karma que tenen els éssers vius, fins i tot els objectes). A través d'un vídeo (Karma Allumé), una instal·lació i una sèrie d'objectes (coixins i teles), Recarens representa el mal tere (tere jugu) i bon tere (tere numan) -que en les pràctiques animistes s'assumeix com quelcom donat. Com la bona i la mala estrella. Un joc simpàtic que no garanteix l'excel·lència del treball, ni pretén ser transgressor, ni políticament significant. Són simples divertimentos de les flâneries de l'artista nòmada.
Karma Allumé. Tere Recarens. Galeria Toni Tàpies. Consell de cent, 282. Barcelona. Fins al 30 de novembre
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 6 de noviembre de 2008