Tony Cragg (Liverpool, 1949) va ser, després de Richard Deacon, el segon artista de la generació de l'anomenada Nova Escultura Britànica (Anthony Gormely, Anish Kapoor, Richard Wentwort o Alison Wilding, entre altres) en guanyar el premi Turner. Fascinat per les ciències físiques, la biologia, la geologia, la química i tot el que ell denominava "experiències de primer ordre" -veure, tocar, olorar i escoltar-, Cragg elaborava les seves escultures amb fragments de plàstic i materials industrials sobrants, però no amb la idea del reciclatge, ja que considerava que l'obra havia d'erigir-se com a intermediària entre la ciència i l'ésser humà. L'escultura era "mèdium", un model de pensament que ajuda a entendre el món i a sobreviure en un entorn visual hostil.
Des de fa una dècada, l'obra d'aquest artista ha anat evolucionant cap a un altre tipus d'experiments formals no tan arriscats, basats menys en el material i més en com aquest és percebut. Carles Taché reuneix a la seva galeria algunes de les columnes humanes i paisatges mentals de Tony Cragg, potser el menys interessant d'aquest artista, afincat des de l'any 1977 a Wuppertal, Alemanya. A la mostra, s'hi troba a faltar algun testimoni del seu procés de treball, dibuixos i esbossos que mostrin les idees de dinamisme i transformació que sempre ha tingut la seva obra. És en aquests treballs on podem percebre l'eficàcia de la matèria.
Escultures. Tony Cragg. Galeria Carles Taché. Consell de Cent, 290. Barcelona. Fins al 30 de juny
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 14 de mayo de 2009