Tota maniobra conté una dosi d'ironia. La seva pràctica es basa en el cogito cartesià i en les exigències de l'individu que la du a terme; aquest deixarà que s'alliberi per si mateixa en una possibilitat, que és el seu propi model i la seva realitat. Una maniobra és l'aventura des de la profunditat de les coses fins a la superfície del sentit. Requereix destresa, habilitat i concentració per esquivar els obstacles i abolir els prejudicis. S'orienta vers dos pols: cap al present -el més limitat possible per un esdeveniment- i cap a un temps còsmic on juguen els efectes aleatoris. En el marge de maniobra es troba l'ús de la representació, l'operació que defineix l'ús d'un objecte, la seva fi.
Els artistes reunits a la galeria Toni Tàpies per la comissària i crítica d'art Natasha Hébet adopten estratègies similars per conformar i designar mani-obres equívoques, d'un valor artificial i gens convencional. Manipulen objectes quotidians, materials humils, reciclats o de construcció, en deformen maliciosament el sentit i l'ús. Creen objectes parcials, paranoides, dividits, bricolats; projeccions, simulacres; objectes perduts, objectes descoberts... Els artífexs de les "man½uvres" pertanyen a la mateixa generació i comunitat cultural, la canadenca, i de fet es diria que hi ha un sistema "sonor" semblant en el ritme d'aquests treballs, escultures, vídeos, fotografies, quasipintures... Catherine Bolduc (Magog, 1970) crea il·lusions en les instal·lacions i els dibuixos, en organitzar superfícies que tenen la càrrega d'una tercera dimensió, com una cosa "projectada" i retallada en un cos, una densitat. Michel de Broin (Montreal, 1970) utilitza un seguit d'objectes i accions pels quals desvia el sentit, l'objectiu i el tema, i els reactiva en un conjunt pulsional i pertorbador; descobreix llocs de vida singulars, topologies de contacte que es lliuren a la seva pròpia forma. Jérôme Fortin (Joliette, 1971) evoca l'art de la poesia i la bellesa en el gest repetitiu del collage i el teixit, reproduïts en metres de cintes que disposa geomètricament o en cascada, a manera d'autoretrats i pel·lícules. Ed Pien (Taipei, 1959, viu i treballa a Toronto) dibuixa figures inquietants sobre els seus límits (o en els límits d'elles mateixes), éssers anònims com ara plantes o animals que estan atrapats en un fons neutre i que, tanmateix, inspira vida. El col·lectiu BGL (Jasmin Bilodeau, Quebec, 1973, Nicolas Laverdière, Quebec, 1972, i Sébastien Giguère, Quebec, 1972) reuneixen unes absurdes i desconcertants instal·lacions a partir d'una "cosa" comuna a diversos mons, entre l'afirmatiu i l'activisme, el joc i l'absurd intel·ligible. Finalment, la proposta de Jana Sterbak (Praga, 1955, viu i treballa a Montreal i París) explora els efectes irreductibles del que és quotidià en una de les peces que fan al·lusió als doblaments de la identitat i als punts aleatoris de la sublimitat. En conjunt, una proposta seriosa i solvent que mereixeria segones i terceres parts.
En un altre equilibri de forces i mirades, Patricia Dauder exhibeix al Nivell Zero de la Fundació Sunyol dibuixos i films meticulosos. Són papers fets amb diferents graus de transparència disposats en capes, trames i xarxes, amb fragments de color i dibuixos fets a llapis que obren espais on es pressenten arquitectures utòpiques, com en la peça titulada Overlapping 5, col·locada sobre una tarima de fusta que sembla que es generi a partir de la vibració d'un quadrat. L'obra de l'artista barcelonina gira entorn de la idea de muntatge i edició, la creació d'un contínuum a partir de la juxtaposició de fragments; i no només als dibuixos hi ha aquest èmfasi del tall, també en els films, amb la voluntat de registrar el més efímer i fràgil. Surfers (2005), filmada en super-8 i posteriorment transferida a DVD, en color i sense so, sense narració, mostra un pla fix únic, amb el naixement i la ruptura de les ones en una platja. A Cutsurf (Bclnt. Feb. 09) es reprodueixen les maniobres i coreografies dels surfistes en un film editat amb la idea que l'espectador no es relaxi en la contemplació. " Els surfistes -comenta Neus Miró, comissària de la mostra- s'han utilitzat amb l'objectiu de construir una altra imatge: l'abstracció a partir dels moviments executats. La pel·lícula és un esquema-dibuix de les seves maniobres".
I encara més, el que s'expressa fa possible l'expressió.
Man½uvres/Maniobras. BGL, Catherine Bolduc, Michel de Broin, Jérôme Fortin, Ed Pien, Jana Sterbak. Galeria Toni Tàpies. Carrer Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 15 de setembre.
Acte 12. Patrícia Dauder. Horitzontal/Orbital. Nivell Zero. Fundació Sunyol. Carrer Rosselló, 240. Barcelona. Fins al 4 de juliol.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 11 de junio de 2009