Molta gent puja a Montserrat: per fer una excursió, per veure la muntanya, per la litúrgia, per la Moreneta, per comprar mató o per escoltar l'escolania. Però em temo que poques persones pugen a Montserrat per veure la magnífica col·lecció de pintura del Museu o per veure les exposicions que s'hi fan. I val el viatge. A Montserrat hi ha una col·lecció d'obres d'art de primera categoria, començant pel famós caravaggio i acabant pel petit i intens rouault, per posar dos exemples. A part dels fortuny, casas, rusiñol, mir i una gran i valuosa companyia. A més del Museu, a Montserrat hi ha altres obres d'art escampades pel monestir, i, sobretot, per la basílica. Els rebull de la façana i els monjo de la pujada al cambril i, sobretot, els obiols que decoren parets i sostres amb frescos i mosaics, al cambril i a la sacristia. Molts dels que pugen a veure la Moreneta els han vist, aquests frescos i aquests mosaics, però potser pocs s'hi han fixat i se'ls han mirat com es mira una obra d'art. Val la pena fer-ho, perquè Obiols va saber posar-se sobre aquests murs i aquests sostres tal com un pintor ha de fer en aquests casos, per dir-ho amb Torres-García, que li va ser mestre, "sense foradar la paret". És a dir, sense crear enganya-ulls, sense proposar horitzons llunyans, sense dissimular que allò són parets. Els frescos d'Obiols són exemplars des d'aquest punt de vista. Les seves games de color són terroses, per l'ús predominant de pigments naturals, i la seva iconografia segueix un programa adequat al lloc, dictat pels monjos responsables del projecte i seguit per Obiols amb tota fidelitat, aportant-hi la seva especial sensibilitat en la figuració, una sensibilitat educada en el noucentisme, és a dir, en l'obra ben feta, sense ruptures i amb un fort sentit de servei a la cultura del país. Aquests frescos montserratins d'Obiols van ser fets ja a la postguerra, en els anys que Montserrat va tenir un important paper substitutori, tant des del punt de vista eclesiàstic com civil. Aquells anys, aquests frescos d'Obiols van representar un exemple d'un art litúrgic no ensucrat, modern i alhora arrelat a la tradició catalana. Són, doncs, uns frescos històrics carregats d'aquest pes de sentit afegit que els dóna una importància que va més enllà de la seva condició d'obra d'art.
Tothom sap que un fresc es pinta directament sobre un morter de calç i sorra (pols de marbre) posat sobre la paret. I que es pinta quan aquest morter encara és fresc. D'aquí el nom. I, és clar, un no pot permetre's errors ni penediments. O sigui que cal anar segur i per això cal fer uns cartrons preparatoris exactes, a escala 1/1. Doncs bé, ara, a Montserrat, s'exposen aquests cartrons dels frescos d'Obiols, uns dibuixos al carbonet magnífics, que conserven tota la frescor del traç del pintor. Val l'esforç pujar a Montserrat per veure aquests cartrons i mirar-se després els frescos que en van sortir: una lliçó de pintura i també d'història del país.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 9 de julio de 2009