Espero [en referència als anglesos] que juzguen con equidad la conducta de esos rebeldes que me han hecho gastar más de 20 millones a causa de su obstinación...", escriu el monarca Felip V al seu avi francès Lluís XIV, fastiguejat per la resistència militar de Barcelona al seu mandat. Catalunya i Mallorca eren ja els darrers reductes austricistes, lleials encara a un Carles III que si queia en certa gràcia era perquè s'havia compromès a respectar la constitució catalana, a diferència del Borbó, amb qui el famós pactisme no funcionà...
Qui més qui menys té una noció de què va passar el 1714 i les conseqüències sociopolítiques per a Catalunya de la Guerra de Successió. Però a grans trets i, sobretot, amb què allò va ser un enfrontament Catalunya-Castella en un discurs segrestat pels nacionalismes de banda i banda. Menys se sap de causes i conseqüències a la resta de l'Estat i, és clar, a Europa.
A banda de ser-ne ell mateix un expert gràcies a la quinzena d'obres que ha escrit sobre el conflicte, el catedràtic Joaquim Albareda ha fet l'esforç de devorar les més de 30 pàgines de bibliografia sobre l'episodi i les ha condensades en una de les més completes i documentades mirades sobre el tema.
Això havia de donar uns resultats innovadors sobre el 1714. El desori d'interessos entre els diferents components del bàndol autricista (holandesos, anglesos, austríacs, portuguesos...), l'ajut i l'habilitat del poderós Rei Sol al seu nét i, sobretot, les egoistes maniobres angleses (que són els que acabarien sortint guanyant de debò, segons l'autor) explicarien una guerra que en el fons oposava dues polítiques o models d'estat més que nacionalismes i que a Espanya va ser civil però que també fou europea i gairebé mundial (es va lluitar a les colònies d'ultramar): el 1710 mobilitzava ja 1.300.000 soldats.
Parla també Albareda del paper cabdal, per primer cop, de la premsa en un conflicte bèl·lic per tal de decantar l'opinió. Ni fet expressament, la valenciana Tres i Quatre ofereix una tan bella com rigorosa mostra de l'anomenada publicística de guerra, amb l'edició facsimilar del Diario del sitio y defensa de Barcelona, que l'impressor Rafael Figueró va imprimir durant el setge de 1713-1714, i també la de la Relación diaria del sitio de Barcelona, fet des de Girona pels felipistes. Documents cabdals per entendre una guerra que, en el rerefons, potser no ha acabat del tot.
La guerra
de Sucesión
de España (1700-1714)
Joaquim Albareda.
Crítica. 554 pàgines. 29 euros
Diario del sitio y defensa
de Barcelona (1713-1714)
Agustí Alcoberro, Mireia
Campabadal i Xevi Camprubí
Tres i Quatre. 619 pàgines. 50 euros
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 22 de abril de 2010