El Mag Lari va ser al Tívoli, ara està a punt de tancar una bona temporada al Coliseum i d'anar a fer una gira per Castella... teatres grans, amb escenari a la italiana, com els de sempre. Hi ha poquíssims mags a Catalunya i Espanya que trepitgin aquests territoris complicats de la indústria de l'espectacle. Perquè no hi pensen o perquè és molt difícil que s'obrin aquestes portes? Lari, sense voler donar una resposta rotunda, fa una hipòtesi: "La professionalització al nostre món és el segon grau d'una afecció. Ets mag perquè comences fent màgia i t'agrada. Un actor té molt clar que ha de tenir estudis i no ho serà fins que els acabi. Tenim una pedrera de bons mags que no es plantegen el concepte teatral, dediquen els esforços a fer la BBC (bodas, bautizos y comuniones, en l'argot del gremi). El teatre és més arriscat. Per poder plantejar-te un teatre, no has de pensar que només saps fer trucs, has de considerar-te un showman, crear un disseny de llums i un relat".
Amb tot, admet que a Espanya costa que programin màgia als teatres. De fet, s'obren circuits ad hominem, per a Tamariz, per a Lari... "La revolució moderna de la màgia la va fer Robert Houdin, i la va fer des dels teatres. És un art per si mateix, no un complement d'una festa".
De fet, Lari ha creat una empresa que ofereix serveis a tercers, i ha aconseguit que la SGAE li reconegui drets d'autor com a responsable d'un "espectacle dramàtic". "Abans, el criteri era que no podies cobrar drets d'autor perquè feies màgia. Una capsa podia tenir copyright, però el mag no podia ser considerat un autor. No s'entenia que l'espectacle no és només la capsa, és com la presento, quin joc hi construeixo".
A l'empresa de Lari han començat a construir màquines màgiques pròpies, només per a ells. "Ens agrada tenir taller propi perquè pots ajustar més els mecanismes en funció de les persones que els faran servir".
De totes maneres, aquesta aposta de Lari per l'escenari no fa que menystingui una altra mena de màgia. "Cal tenir present que cada tipus de màgia té un espai. Per a mi, la màgia de prop no té sentit fer-la en un gran escenari, l'has de fer al costat del públic i no ho arregla, si ho fas des d'un escenari lluny del públic, posar una pantalla, com si fossis en un macroconcert de rock, per veure les manipulacions de cartes".
Lari manté l'omertà màgica: el truc no es pot desvelar. Però aplica excepcions al principi. Té una pàgina periòdica a Cavall Fort on explica truquets als nens en un còmic. "El nostre gran secret és saber guardar el secret, però els petits trucs es poden explicar per contagiar al profà. No explicarem mai, per exemple, com es talla una persona per la meitat...". Tot i que, de fet, ho va explicar fa anys un màgic en una sèrie de programes de televisió. "Aquell mag ens va tocar els nassos perquè era com si ens volgués despullar. Alguns trucs que explicava tenien una tecnologia antiquada, però d'altres eren com els que tu treballaves. N'hi ha que pràcticament no han evolucionat. Les anelles xineses, per exemple, es fan com sempre". Tanmateix, Lari no creu que saber un truc faci que el públic perdi la fascinació per l'espectacle. "De vegades, em vénen ganes d'explicar-lo perquè el públic no s'imagina el que està passant, i perquè s'adoni de la dificultat que té, de la feina que hi ha al darrere".
Lari aposta per un humor sense pallassades, per una màgia sense falses solemnitats. Però, respecta totes les escoles, fins i tot les que, com el mentalisme, simulen ambiguament uns hipotètics poders. "Si endevino la carta que estàs pensant... creus que sóc mag, si t'endevino el nom de la teva rebesàvia, pots pensar que tinc poders. Crec que un públic determinat s'ho passaria molt millor si entenguessin que el mentalisme també és una branca de la màgia".
Des de la ràdio
Aquesta temporada, Lari tornarà a Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes. "La secció es dirà La ràdio mai vista. Fuentes vol explotar la part absurda de fer coses que no es poden apreciar per ràdio. No solament màgia. També convidarem a fer malabars o striptease, i Fuentes ho retransmetrà".
Un altre Lari és el fan de Michael Jackson. N'ha seguit molts concerts, l'ha esperat davant de molts hotels, ha comprat en subhasta jaquetes del cantant i ara ha publicat un llibre sobre aquesta passió, La màgia de Michael Jackson. Els beneficis són per a una fundació infantil.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 9 de septiembre de 2010