Des del xòfer d'un autobús fins a un aristòcrata s'han empapat de En la ciudad sumergida (RBA). José Carlos Llop ( Palma 1956), novel.lista, poeta i dietarista, ha fet forat amb el seu darrer llibre. La memòria cultural, privada i sentimental de Llop dóna cos al personatge que és finalment la Palma de mig segle XX. Autor mallorquí que escriu i publica en castellà —i en francès amb prou eco de crítica—, també féu un poema que travessava Palma i la seva vida, en català.
Pregunta. Ha fet el llibre de la seva vida?
Resposta. No crec que sigui el llibre de la meva vida i sí, en canvi, el llibre que tanca un cicle de la vida de la ciutat. Pensa Palma i retrata la seva ànima a partir d'una mirada a la segona meitat del segle XX.
L'autor mallorquí ha venut 6.000 exemplars de 'En la ciudad sumergida'
'La literatura es fa amb talent, voluntat i renúncia, i no amb suport genèric'
P. Va parlar del llibre de Palma per posar la ciutat al mapa com d'altres llibres i autors podien posar capitals: Istanbul per Pamuk, Trieste per Magris... Ja està definida la cartografia?
R. Ho han dit lectors i crítics: En la ciudad sumergida forma part d'una cartografia literària del Mediterrani on figuren aquests llibres que cita i, també, Marca de Agua, del poeta Brodsky. Són de la mateixa família.
P. Què li falta i què li sobra a Palma?
R. Les ciutats són com són i no hi ha res a fer, excepte patir o viure'n el destí, que forma part del teu. Des de l'alegria d'un matí clar, l'escepticisme dels anys i la irritació irònica o sarcàstica (segons el dia) davant de tanta ignorància postcontemporània.
P. No passa comptes ni amb la societat ni amb certa gent, llevat de Camilo Cela.
R. Mai he escrit per passar comptes. Ara bé: sempre he pensat que es pot dir tot, si es diu bé. I al llibre es diu tot, però sense alçar la veu ni donar manotades.
P. Aquesta obra/personatge dita ciutat submergida, a quin gènere pertany?
R. El de la memòria de la ciutat i la memòria de l'autor basada en els anys de formació sentimental i intel.lectual; és a dir, el primer quart de segle de vida: la configuració d'una veu que es confon amb la veu de la ciutat.
P. Les lletres del llibre tenen germandat amb mitja dotzena d'autors visitants i residents.
R. I locals. Si fixar la meva tradició mallorquina en Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Mario Verdaguer o els germans Villalonga —és a dir, els millors— pareix poca cosa.... Ara bé: també és veritat que són tan importants per la meva idea de Palma com Robert Graves o Joan Miró —que també hi vivien—, o tants d'altres noms de visitants que surten al llibre: des d'Ava Gardner o Jean Seberg a Cyril Connolly o Ray Davies.
P. No tothom com vós ha estat fill de general, ha viscut al Palau de l'Almudaina, a capitania, ni ha resat el rosari cada nit. Potser marcà la mirada d'aquella època.
R. La literatura s'enriqueix de les vides diferents. De fet, està feta de vides diferents on, malgrat la diferència, la gent es troba com es troba en un mirall. Pel que fa al rosari en família, a ca nostra era costum i, l'Almudaina, un plaer.
P. De la seva biografia personal en fa el currículum cultural global de Palma del segle XX.
R. Faig de la meva manera de mirar una radiografia moral i estètica de Palma: l'atàvica i la de la segona meitat del XX.
P. Existeix una mitificació de la ciutat? Ha deixat d'ésser provincial, per ventura?
R. La mitificació de la ciutat, a Mallorca, ha existit en negatiu. Aquest llibre també reivindica l'esperit de la ciutat després de la seva quasi inexistència a la cultura política, i literària, de l'Autonomia.
P. La pulcra escriptura de Llop podia tenir en aquesta obra la mateixa pulsió emocional en català?
R. Pens que sí. No oblidi mai que el castellà dels bilingües està enriquit pels modismes, girs i expressions d'una llengua distinta i ambdues s'enriqueixen mútuament.
P. S'ha sentit incòmode en la dialèctica de les comunitats culturals català/castellà?
R. Pens que un dels dons de la vida és néixer en un lloc amb dues llengües pròpies i que la literatura ha de viure al marge d'allò institucional. Amb això del marge, puc dir que m'ha tocat la part bona. Perquè també sé que la literatura es fa amb talent, voluntat i renúncia, i no amb suport genèric i discriminació positiva.
P. Alguns lectors poden observar que "no hi ha gaire mallorquins", gent del carrer.
R. Però si n'hi surt moltíssima, de gent, home. Aquests lectors haurien d'anar a l'oculista. És un llibre ple de vida: als mercats, a la mar, a esglésies, als bars, a les cases i als carrers. I perdoni, però 6.000 exemplars venuts només a Mallorca, crec que ho corroboren.
P. Se sent hereu de Llorenç Villalonga, qui potser l'envejaria per triomfar en francès?
R. No m'he mai sentit hereu d'en Villalonga, encara que sí que el veig com un de tants avantpassats literaris, i som incapaç d'imaginar-lo com un escriptor envejós.
P. Quants dietaris ha fet?
R. En vint-i-cinc anys, he publicat cinc volums i estic preparant el sisè. Som un dietarista lent i selectiu, no grafòman.
P. Quin projecte serva a l'escriptori?
R. Aquest estiu vaig enllestir un llibre de poemes i estic fent voltes a la pròxima novel.la.
Biblioteca i literatura
José Carlos Llop (Palma, 1956) és poeta, novel.lista, dietarista i columnista. És el cap de la Biblioteca Lluís Alemany del Consell de Mallorca, on fa feina des de finals dels 70 després de tornar de Barcelona. Està casat i té dos fills a la universitat. Viu a Son Armadams, barri literari, i a l'estiu escriu al Port de Valldemossa, isolat.
Literatura. Té una trentena de llibres. Entre les novel.les destaquen El informe Stein (Anaya, 1995); Háblame del tercer hombre (El Aleph, 2001) i Paris suite: 1940 (RBA, 2007). Va fer un poemari en català, Quartet, el 2002.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 11 de noviembre de 2010