SOS: SENYALS DE FUM
DES D'UN SUBSÒL
Antoni Llena. Centre Cultural
Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat
Fins al 19 de juny
SERIOUS GAMES
Harun Farocki. Galeria Àngels
Barcelona. Pintor Fortuny, 27.
Barcelona. Fins al 20 d'abril
Amb Antoni Llena, crèiem estar a l'extrem de la investigació en el món de la pintura, en un joc de superfícies que ha desaparegut, enfonsada en un ordre poètic —entre melodies infantils i bogeria—. I, de sobte, els lliscaments de l'art sota el subsòl revelen una altra mena de poema que l'autor s'ha ben guardat, fins avui, de mantenir en la profunditat. "La pintura és una nòmada que, sigui on sigui, sempre anomena el món en la seva totalitat", afirma l'artista barceloní, que en l'última exposició al Tecla Sala afronta l'amenaça de l'espectacularitat i voracitat del mercat esgrimint un treball que assegura una ressonància entre el seu passat, antecedent de l'esperit povera del conceptual a Catalunya, i el seu present, com a pintor que arrossega tot el seu bagatge a les superfícies obertes de l'escriptura.
Amb SOS: senyals de fum des d'un subsòl crea en un muntatge perfectament integrat en les sales del centre d'art de l'Hospitalet, com el llit d'un riu quan creix, i que conté el secret no escrit de les paraules en la forma de centenars i milers de dibuixos. Llena ho explica: "Voler fer art és navegar per un mar orquestrat amb cants de sirena. És una tasca difícil, perquè l'únic nord que guia l'artista és el parpelleig de la intuïció". Aquests senyals proven de fer del dibuix —de la paraula— una acció, i la fan impossible de desintegrar. Llenguatge sense articulació, traços i colors com a masses de riu que necessiten una gramàtica molt estricta, és a dir, un color, una línia i un buit derivats de la disciplina: "És important treballar molt, perquè la feina afina la percepció intuïtiva".
Un dia, de compres a Muji, l'artista va trobar un paper precari que li va despertar el plaer de dibuixar, una disciplina que no havia posat en pràctica fins llavors. Durant l'últim any i mig, va anar fent un dibuix o més d'un cada dia. Són abstraccions que tenen l'origen en la sèrie pictoricoescultòrica Viatge d'Hivern, feta de 38 peces, avui dipositades al Macba. Considerats com un tot, aquesta acumulació de dibuixos s'expandeix com si fossin en una superfície líquida. En una de les fases d'aquest fluir, els veiem acompanyats de les peces reunides sota el títol La blancor de la balena, que proposen la idea inversa del Viatge d'Hivern, ja que obliguen l'espectador a concentrar la mirada en un espai acotat on es concentren, netament, les restes d'un naufragi. Però els dibuixos semblen traços fets en el límit de si mateixos i impulsats per una energia vital pròpiament superficial. Senyals de fum sense fons, o informes. "És el desig d'anar-los fent el que m'obliga a seguir dibuixant, les ganes de desprendre'm de la formalització que els segella". Malgrat que és una obra totalment expansiva, SOS parla del temps i del subjecte del discurs artístic, cosa que no té res a veure amb l'individual ni amb el personal, sinó amb el singular.
Un altre exemple, aquesta vegada a les antípodes d'un art que es mou en un lloc on la vida existeix d'una manera especial, com un aspecte més de la seva topologia dinàmica, és Serious Games, de l'alemany Harun Farocki, una sèrie de pel.lícules i instal.lacions que exploren la tecnologia utilitzada per entrenar els soldats a través de la simulació de situacions de combat. L'artista va filmar aquestes imatges als Estats Units, i combina seqüències reals amb material procedent de simulacions per ordinador. Si el treball de Llena ens diu que la batalla de l'artista davant la pàgina en blanc sempre està per arribar i alhora ja està passada, el de Farocki ens diu que el déu de la guerra és el més impassible de tots els déus, el que menys reacciona a la voluntat humana de canvi. En aquesta dialèctica, ens banyem sempre al mateix riu.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 10 de marzo de 2011