L'endemà
TV-3, dimarts a la nit
No sé per què la gent que fa a TV-3 L'endemà ha de ser del departament de Nous Formats. L'endemà es fabrica bàsicament amb molta paciència i primers plans on es deixa parlar els convidats. Això no té res de nou format. Una altra cosa és que, lamentablement, no es practiquin.
A L'endemà sobre l'atur van anar a veure una treballadora de Liar en vigílies del tancament de la fàbrica, el dia que van comunicar-li l'acomiadament, unes setmanes després, uns mesos més tard quan tenia una feina provisional i encara van tornar-hi un temps després quan ja l'havia perdut. Un sacseig duríssim sobre una persona i les expectatives que té. Es retratava clarament la instal.lació de la incertesa i les rebaixes salarials que aquesta precarietat laboral afavoreix.
En l'argot de l'ofici d'això se'n diu fer el seguiment d'una notícia, però no s'acostuma a fer amb aquest rigor, sense presses, per poder veure com el temps rovella les darreres esperances. I aquest relat es completava amb el testimoni d'altres persones aturades, que hi havien arribat en diferents circumstàncies però que aquesta desgràcia els anivellava. No calien reforços audiovisuals, una càmera fixa, un primer pla i deixar-los parlar, cosa que es fa poc a la televisió, amant dels bocinets pirotècnics.
Aquest dimarts van tractar el problema dels pares amb nens autistes. Van seguir una parella des dels primers tanteigs de diagnòstic fins a la difícil tria sobre a quina mena d'escola han de portar el fill. I novament el testimoni, contundent, entranyable, sense escarafalls d'altres pares i mares (la por del què passarà quan no hi siguin, els problemes que crea a la parella...). Senzillament esplèndid.
Una altra gosadia del programa és donar el protagonisme a persones absolutament anònimes, que no pertanyen a cap star-system, ni tan sols al del gremi d'experts en qualsevol cosa. A la televisió li agraden les cares conegudes, la redundància. Aquests darrers temps n'hem tingut un exemple amb la senyora Rius, una madame molt simpàtica que té la virtut de parlar de les noies que "fan senyors" de forma molt planera, col.loquial, elegant, quasi per horaris protegits. Doncs bé, entre gener i març l'hem vista a Banda Ampla (TV3), entrevistada per en Flavià (BTV), en un travat programa sobre la prostitució de Respira (BTV) i als matins de Josep Cuní. Ferran Monegal va repescar aquesta darrera aparició al seu programa de crítica televisiva (BTV). Ufff.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 7 de abril de 2011