No us compreu un pis ni demaneu una hipoteca. Aneu a Londres, que fent de cambrer s'aprèn molt bé l'anglès, i després feu de periodista". Aquest consell el donava la setmana passada el veterà reporter Enrique Meneses en un debat que hi va haver a la universitat Ramon Llull amb motiu del documental que Georgina Cisquella ha inspirat sobre la seva persona. Es diu Oxígeno para vivir i s'estrena aquesta setmana a l'Alexandra.
Meneses (1929) arrossega una màquina d'oxigen perquè un càncer l'ha maltractat. Però la pel·lícula, bàsicament construïda sobre ell, els seus amics i pedaços de les seves millors aventures informatives, no no vol ser crepuscular. Meneses escriu un blog i té les antenes esteses sobre les notícies. No podia ser d'una altra manera amb un personatge que ha posat una enorme empenta i convicció en el seu ofici. Al film es recorda que va ser el primer periodista que va entrevistar Fidel Castro a Sierra Maestra. Les fotos les va enviar a la redacció de Paris-Match i sembla que no sabien ben bé què tenien perquè no les va publicar fins que es va acusar falsament aquells barbuts d'haver segrestat a Fangio. Llavors, sí.
Per a Meneses, el seu ofici, quan es practica sense endormiscar-se, o arronsar-se, és hermós. I ho té escrit: " Muchos dejan la vida en esta tarea, la de mayor índice de mortandad según las estadísticas, pero siempre és más gratificante para nosotros que hacerlo en la cama de un cáncer de pulmón por culpa del tabaco. No, no es mejor ser pianista en un burdel...". Ara a Meneses el preocupa que hi hagi periodistes llepafils i buròcrates en un país massa ple de paletes, cambrers i funcionaris.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 12 de mayo de 2011