El president Artur Mas no va tenir fàcil trobar qui ocupés la cadira de conseller de Cultura. Per aquelles casualitats que el destí depara als tossuts, el líder de Convergència va poder captar Ferran Mascarell, reconegut gestor cultural, per a la causa. Mas es va posar en mans de professionals, ni que sigui de rebot. Era una maniobra per desgastar el PSC de Barcelona? De retruc, sí, però no era això. Es tracta que la baula feble del projecte nacional de Convergència és la política cultural. De sempre, exceptuant Max Cahner, sí, i potser Vicenç Villatoro. Des del suposat antiintel·lectualisme de Jordi Pujol, la Cultura ha estat com una patata calenta per a CDC. El programa és lleugeret.
Ara, després del tsunami electoral convergent (Generalitat, quatre diputacions i Ajuntament de Barcelona) cal veure què passarà, sobretot al cap i casal. Seguirà l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb 111 milions d'euros de pressupost? Què farà la Diputació de Barcelona amb el CCCB? I la Diputació tindrà un president amb sensibilitat: Salvador Esteve, Josep Rull?
No és només qüestió de noms, cal trobar algú que en sàpiga. El més que probable regidor de Cultura de Barcelona serà Jaume Ciurana. És de la generació dels joves preparats de CDC, amb les cicatrius que atorga l'oposició municipal. Té perfil sobiranista, però sense escarafalls. A l'oposició ha fet feina, però ningú sap què o com podrà canviar la cultura barcelonina, que de ben segur l'espera amb urpes i inquietud. L'altra opció és que CDC (a Unió sembla que no queda res des que l'hàbil Fèlix Riera prengués les regnes de l'ICIC) miri a fora. Però Ciurana sembla destinat a recollir el testimoni de Mascarell, precisament, i de Carles Martí i donar vigor al sector cultural. Com? Per respondre-hi se n'ha de saber.
* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de junio de 2011